L’espai i la mort
pauboschrodon | 24 setembre 2013Les pel·lícules i novel·les que parlen sobre els extraterrestres sempre en parlen d’ells com una raça superior, una raça que si trobés el nostre petit món anomenat terra, l’invadiria i el destruiria sense cap complexació.
Jo moltes vegades m’he parat a pensar, que en tot l’univers no hi pot haver vida més enllà del nostre planeta, però després penso que clar, si l’univers és infinit tal com diuen alguns científics el més normal seria que hi hagués més vida no? I en el cas de què hi hagués vida, per què han d’estar més avançats que nosaltres?
L’univers ens amaga moltes coses, com és possible que l’univers sigui infinit? Mai en tota la meva vida m’he arribat a explicar com és possible que existeixi l’infinit, tampoc m’he explicat mai que fan els forats negres, tampoc perquè vam tenir tanta sort de caure en aquest planeta.
Un altre tema, que mai no se per què el relaciono amb l’espai és la mort, veig l’espai i la mort com una relació, quan mors deu ser com que ja no existeixes, no ets res, és inimaginable, com l’univers. Moltes vegades he somiat que moria, però no parava d’existir, em reencarnava en un nadó, aleshores penso, potser el cristianisme s’equivoca amb què quan mors vas a un núvol que flota enmig de vés a saber on, penso que el cristianisme és una gran estafa, creada per a que la gent no li tingui por a la mort.
Parlar sobre l’espai, i la mort que penso que són dos temes relacionats, em posa els pèls de punta.
Pau
Pau, sembla que no has passat l’article ni pel corrector ortogràfic! Has de revisar l’escrit per assegurar que l’ortografia sigui correcta. Fixa’t en el que has enviat:
“Las pel·lícules i novel·les que parlen sobre els extraterrestres sempre en parlen d’ells coma una raça superior, una raça que si trobés el nostre petit món anomenat terra, l’invadiria i el destruiria sense cap complexació.
Jo moltes vegades me parat a pensar, que en tot l’univers no hi pot haver vida més enllà del nostre planeta, però després penso que clar, si l’univers és infinit tal com diuen alguns científics el més normal seria que hi hagués més vida no? I en el cas de què hi hagués vida, perquè han d’estar més avançats que nosaltres?
L’univers ens amaga moltes coses, com és possible que l’univers sigui infinit? Mai en tota la meva vida me arribat a explicar com és possible que existeixi l’infinit, tampoc me explicat mai que fan els forats negres, tampoc perquè vam tindre tanta sort de caure en aquest planeta.
Un altre tema, que mai no se perquè el relaciono amb l’espai és la mort, veig l’espai i la mort com una relació, quan morts deu ser com que ja no existeixes, no ets res, és inimaginable, com l’univers. Moltes vegades he somiat que moria, però no parava d’existir, em reencarnava en un nadó, aleshores penso, potser el cristianisme s’etivoca amb què quan morts t’envàs a un núvol que flota enmig de vés a saber on, penso que el cristianisme és una gran estafa, creada per què la gent no li tingui por a la mort.
Parlar sobre l’espai, i la mort que penso que són dos temes relacionats, em posa els pèls de punta.”
Ja veus que calia revisar-lo. També per aconseguir una major unitat. És molt desgavellat, i és una llàstima perquè les qüestions que tractes són molt interessants. Jo t’aconsello que al proper escrit parteixis de situacions, experiències més quotidianes.
Fins al pròxim!
Josep Maria